El dia de la foscor

El dia de la foscor

24 d’octubre de 1929, principi de la Gran Depressió

24 d’octubre de 1929 és una data assenyalada en la història dels Estats Units i del món en general. La borsa nord-americana va caure aquell dia de tardor, concretament a la ciutat de Nova York (Wall Street) i es va expandir ràpidament per la resta del país i del món. A aquest “dijous negre” el van seguir el “dilluns negre” i el “dimarts negre” (dies 28 i 29 del mateix mes). En aquests dies la catàstrofe es va accentuar ja que la borsa es va desplomar completament. La següent etapa es va anomenar Gran Depressió, ja que va afectar a tota l’economia mundial (i sobretot a la dels països europeus, que encara s’estaven recuperant de la Primera Guerra Mundial).

Les causes de la caiguda de la borsa són variades i la majoria d’elles interpretacions d’economistes. Algunes son:

- la crisi a Europa: la Primera Guerra Mundial va acabar el 1918, però 11 anys després els països implicats encara s’estaven recuperant. Monedes devaluades i greus problemes econòmics que deriven en falta de comporadors per als EE.UU. Aquesta relació de simbiòsi econòmica Amèrica - Europa va causar i es va veure molt afectada pel gran crac.

- la sobreproducció i el subcconsum: producció elevada i consum insuficient degut a l’economia inestable de les classes mitjanes i baixes, una combinació poc encertada parlant d’economia.

- especulació: els bancs no poden quedar impunes si es parla de crisi econòmica. Es compra
ven accions a un preu baix per vendre-les quan pujaven de preu. Això va provocar un desajust entre la borsa i l’economia real, i va ser una de les majors causes del desastre del 29.

- crèdits dels bancs molt fàcils d’aconseguir provocant un abús del crèdit i grans deutes.

La Gran Depressió va tenir greus conseqüències econòmiques per als Estats Units i pel món, però sobretot socials. Les conseqüències mes importants són:

- el tancament de nombroses empreses degut a ka caiguda de la borsa.

- la baixada de l preu de diversos productes degut al descens del nivell adquisitiu de la població.

- l’evident ruïna econòmica per a bancs i clients: la gent, ap artir de la caiguda de la borsa va començar a treure els seus diners dels bancs, però molts d’aquests diners estaven invertits i aquesta especulació va deixar sense blanca les entitats bancàries i, conseqüentment, els seus clients.

- més atur degut a les crisis de les empreses.

- una greu crisi agricola, que va provocar que moltes collites no fossin recollides.

- augment de les afiliacions a sindicats obrers.

- baixada de la taxa de natalitat als EE.UU degut a la forta crisi.

A fora dels Estats Units, sobretot a Europa, les conseqüències van ser:

- molts paisos van aplicar el proteccionisme en la seva economia, es van “blindar” i van reduir els seus acords comercials per tal de sortir de la crisi.

- en quant a la política, tots aquests canvis van tenir greus conseqüències en els anys posteriors: la crisi econòmica va provocar un auge en l’extrema dreta de vells coneguts com Adolf Hitler. Cursiosament escassos anys després va començar la Segona Guerra Mundial.